Com trenquem els marges d’una política autonomista i petita?

En la política de l’obediència i l’expectativa d’un sou, els joves catalans, especialment els independentistes, no tenen gaire expectatives ni de lideratge ni de transformació real.

La manera d’accedir a fer política, ara mateix, és militar i combregar. Entrar en una organització consolidada, competir per un sou i mantenir-lo a partir d’una obediència indubitable. 

L’alternativa, la política no institucional, pot acabar tendint cap a la política institucional, sí, però generalment amb la corresponent pèrdua de discurs propi. La política no institucional, majoritàriament, està controlada per la política institucional, que crea, coordina i vigila els corresponents espais de relativa llibertat de pensament. I el talent sempre acaba sent cooptat.

Per sort, hi ha mil maneres de fer política i sempre es pot ser transformador sense les institucions o, almenys, sense claudicar-hi absolutament. Però crec que no és discutible que per accedir a espais, subvencions o altaveus mediàtics sempre cal passar pel sedàs d’algun partit que mai alimentarà un discurs que li vagi en contra. 

És evident que el pas de la idea personal a la idea col·lectiva acostuma a suposar un canvi, adaptació o matització de la idea original. Com també ho és que conforme la idea col·lectiva incorpora més pensadors, la idea encara canvia més. La qüestió és si existeixen espais de pensament que garanteixin que el canvi es produirà de forma lliure, és a dir, debatuda, i que del debat en sortirà una idea millor. 

Perquè si les idees quan es col·lectivitzen es perverteixen, com ara, perquè no és possible ni seguir pensant-les ni encara menys dur-les a terme des de la llibertat, tendim o bé a tancar-les en elles mateixes (o en espais col·lectius reduïts) o bé a fer-les desaparèixer i, en conseqüència, no aconseguim ni que es coneguin ni que millorin. 

Per això, en un marc polític, especialment l’institucional, que degrada el pensament i l’acció transformadora, com pot entrar-hi una idea nova? I quan no aconsegueix entrar-hi, com s’evita que aquesta idea no desaparegui?

És essencial construir espais de llibertat, on les idees puguin desenvolupar-se i créixer per fer-se robustes, i amb elles els seus pensadors. Alhora, és important que aquestes idees es practiquin, que es faci política amb elles en aquells petits espais no ocupats per la degradació actual o que no estiguin tancats pels filtres dels partits. 

Ara per ara, és important que el talent es conegui, que es desenvolupi i que assumeixi responsabilitats. De manera que els riscos que suposa dir i fer coses de veritat en un context degradat siguin compensats amb la transformació provocada per les pròpies idees.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s