La independència de Catalunya

En els moments que estem vivint, de crisis econòmica derivada en una demostració de la crisis política i de valors, la situació aquí a Catalunya és una porta oberta a un canvi.

La porta no sabem on ens dirigeix. Hi ha molts opinòlegs que defensen els seus ideals en base a uns arguments majoritàriament enfrontats. Hi ha alguns d’aquests opinòlegs, que des del seu escó, intenten manipular l’opinió pública amb ajuda dels mitjans afins al partit. Però també hi ha gent, que crec majoria, que opina que vol un canvi.

I és que el que voldrien les persones d’esquerres del món, és l’oportunitat que tenen davant els ciutadans de Catalunya. L’oportunitat d’un petit canvi sota la situació actual. Un canvi que no ens salvarà pas de la crisis ni de les imposicions alemanyes, però potser ens permetrà un procés constituent que fa mesos, com podeu comprovar a antics posts, que desitjo envers Espanya. Perquè crec que una Constitució, encara que sigui paper mullat davant dels poders econòmics, és la base dels drets dels ciutadans i és necessari que sigui forta, no com l’actual a l’Estat Espanyol. I sé que hi ha moviments que estan iniciant un procés constituent, però és que si Catalunya s’independitza en tindrem un a sobre!

Sé que aquest discurs és potser massa pretensiós, però crec que l’hem de tenir present de cara a una eventual independència, perquè els ideals que ara s’estan perdent de cara a aconseguir-la, apareguin amb tota la força en unes eleccions constituents.

Aquest text, simplement, és un granet de sorra per a recordar a tot català que els ideals no s’han de perdre envers un objectiu, i per intentar que tot espanyol, europeu o ciutadà del món vegi en això una oportunitat, un segon pas, seguint el camí iniciat per Islàndia. Perquè si així ho veuen, aquesta independència no serà un tancament, una separació, sinó que significarà una obertura al canvi.