Un espai polític sense referents

L’altre dia em van preguntar quin era el meu referent polític dintre de l’independentisme i no vaig saber què dir.

Per una banda, això és bo. L’independentisme és un moviment acostumat a improvisar, a discutir i a estirar i pressionar. Té una estratègia tan clara que necessita d’un manifest perquè es decideixi fer un RUI. I és capaç de carregar-se el President que intentava monopolitzar-ho, únic referent a l’exterior, i sortir-ne beneficiat.

Per l’altra, és dolent. Si algú pregunta, qui se suposa que està dirigint tot plegat? Qui se suposa que té clar els propers escenaris? Qui se suposa que està capacitat per a decidir en moments de tensió com els que vindran? Depenem del llibre blanc del Consell Assessor per a la Transició Nacional en el que participava la Pilar Rahola?

En els propers mesos veurem si sols ens bastarem.