Les primàries, la unitat i el projecte republicà

Les primàries proposades per Jordi Graupera al sobiranisme barceloní (www.primaries.barcelona) són la millor oportunitat per fer República després del fracàs de l’octubre.

Per una banda, perquè les primàries permeten trencar les estructures clàssiques de participació dins dels partits i del sistema polític català/espanyol; estructures que fins ara s’han retroalimentat i que es dirigeixen cada vegada més cap a la mediocritat. Aquest destí, que per moments sembla inevitable, ha de poder ser modificat; i les primàries són un primer pas de molts que han de venir.

I això és així en el moment que tenim en compte que unes primàries sinceres, a les quals hi hagi diversos candidats i tots millorin el seu discurs des de la dialèctica, fomentarien tant la creació d’una candidatura crítica com d’una nova cultura política dels qui se sentin interpel·lats a participar-hi. Poques coses fan més por a la direcció d’un partit (o a tots els involucrats) que haver de justificar les decisions preses no des del relat polític sinó des d’arguments contrastables.

Però, a més, les primàries permeten que la unitat sigui coherent. És a dir, que aquesta deixi de ser un valor per si mateix i sí que ho siguin la meritocràcia, el talent i el projecte. Res millor que anar tots junts perquè tenim un projecte compartit (i delimitat) que alhora respectarà les pròpies singularitats no només del candidat/partit sinó de la part de l’electorat que aquest representa.

I per a què hauríem de voler unitat? Perquè aquesta discussió proposada i fomentada per les primàries ha de permetre que entre tots siguem capaços de decidir si estem anant cap al mateix lloc i amb el mateix i millor projecte. I fer-ho de forma oberta, transparent, amb nous actors polítics i amb nous horitzons que fugin d’estructures caduques és, almenys, un mecanisme que sona prometedor.