Les formes de fer política canvien

La política és la forma de relacionar-se amb el poder. Allà on hi hagi poder, hi haurà decisions polítiques: ideologia, presa de decisions, competició i/o col·laboració i un exercici d’aquest poder per part d’algú o alguns. Tot i això, se segueix plantejant la participació política en termes bastant clàssics de govern: votar a les eleccions, participar en grups de pressió i proposar idees o queixar-nos a l’Administració.

Quan s’analitza qui participa en aquests mecanismes es descobreix que els joves no hi són. Si es miren les estadístiques de les eleccions, s’hi veu que no estan especialment mobilitzats. Si es miren les afiliacions a joventuts de partit o sindicats d’estudiants, aquests no són especialment representatius. Si es miren els debats que es fan a la ciutat, és complicat trobar joves discutint sobre el present i el futur amb persones d’una edat més avançada. I quan es veu això, sempre s’acaba pensant: “hem d’aprendre a arribar-hi, això els interessarà quan ho coneguin”.

Llavors, per un moment, sembla que aquestes veus tenen raó quan surten imatges de les manifestacions estudiantils, o les feministes, o les independentistes (i fins i tot algunes de les unionistes). En elles, es veu que els joves hi són, que estan aprenent nous llenguatges polítics i que són capaços d’impulsar canvis en els marcs mentals col·lectius. Però quan s’explica a aquests joves el sistema de partits o les eleccions, quan se’ls crida a participar, segueixen sense aparèixer-hi.

Tot això ho explico per llançar una hipòtesi. El més probable és que estiguem cridant als joves a participar d’una petita part del repartiment del poder, un poder entès com a govern, estat i administració. És possible que fins ara ens haguem conformat amb només una part de les esferes de participació política i que ells no tinguin cap intenció de jugar amb aquestes regles. Perquè també hi ha poder a les xarxes socials, a una conversa de bar, a les classes a les quals van i a aquelles que no, a les aplicacions que descarreguen o a les que desenvolupen, a la informació que consumeixen i la que comparteixen, en els canvis del llenguatge que promouen. És possible que el problema siguin els mecanismes de participació i no les noves generacions?

Tinc molta curiositat per veure si són capaços de definir una nova manera de fer política que afecti a totes les esferes de poder. Per veure si aconsegueixen establir una nova relació amb elles. I per saber si aquesta relació serà molt més propera i real.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s