L’opacitat de l’Ajuntament de Barcelona: les despeses dels grups municipals han de ser públiques

Oi que sembla lògic que sapiguem en què es gasten les subvencions els grups municipals? Especialment perquè són diners públics? Doncs resulta que els grups municipals de Barcelona i l’Ajuntament no volen publicar-ho malgrat que la Llei de transparència els obliga a fer-ho. De fet, tampoc volen donar aquesta informació a un ciutadà, portant-ho als tribunals. Si aquest és el concepte de transparència que tenen a l’Ajuntament, hem de canviar-lo.

La transparència ha irromput amb força com a nou valor de la democràcia, fins al punt que ja és impossible concebre una democràcia consolidada que no sigui transparent. La transparència és necessària per al retiment de comptes, és a dir, per a la fiscalització des de la ciutadania de si els representants públics i l’administració actuen d’acord amb la llei i l’interès general. Com més transparent és una administració, més confiança genera entre els seus ciutadans i, per tant, millor és la gestió. Cal que l’administració sigui sincera i madura, i s’obri a les crítiques i a la col·laboració entre administradors i administrats.

A la pràctica, la transparència suposa explicar com s’organitza l’administració i en què, amb quin criteri i com es gasta els diners públics. Els diners públics, recordem-ho, provenen dels ciutadans, que els entreguen a l’administració perquè els gestioni seguint estrictament criteris d’interès general i, per tant, sota un control exhaustiu per assegurar que han seguit els canals i les finalitats previstes. I és obligació de l’administració donar aquestes explicacions de forma oberta, accessible i, sobretot, proactiva. És per això que l’administració està obligada a oferir la informació sense necessitat que ningú li demani, ja que, a vegades, sense conèixer la informació no podem saber si la volem o necessitem. A més, qualsevol persona ha de poder demanar informació de l’Administració i accedir-hi. El silenci només beneficia la mala gestió. Evidentment existeixen (i han d’existir) límits, però el principi general és indiscutible. A més, per als matisos ja existeixen òrgans com la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP).

A nivell municipal, no és cap secret que els grups municipals reben subvencions per part de l’Ajuntament en funció del número de regidors. No obstant això, aquestes subvencions, teòricament, han de dedicar-se a les despeses habituals d’un grup municipal (material, desplaçaments, entre d’altres) i està prohibit dedicar-les a una sèrie de despeses com per exemple pagar sous de personal o adquirir determinats béns.

La manca de transparència de l’Ajuntament de Barcelona en aquest àmbit és manifesta. D’una banda, perquè no publica ni els mínims exigits pel Criteri 1/2018 de la GAIP. Només són públiques les quantitats totals de les subvencions i com es calculen, però no es fa públic ni com es controlen financerament ni les justificacions de com s’han gastat. I no val argumentar que encara no han tingut temps d’aplicar el criteri de la GAIP del mes de febrer d’aquest any, ja que la llei ja els obligava a publicar-ho des que va entrar en vigor l’1 de gener de 2016.

I, d’altra banda, perquè davant de la sol·licitud d’un ciutadà de rebre informació sobre les despeses concretes que fan els grups amb les subvencions (incloses les factures de despesa), l’Ajuntament i els grups municipals s’han oposat a entregar aquesta informació, com es pot veure, per exemple, a la Resolució de la GAIP 243/2018. És important tenir en compte que quan una persona exerceix el dret d’accés a la informació pot aconseguir més informació que aquella que és pública per a tothom.

Hi ha un mínim de tres crítiques a fer davant d’aquesta actuació de l’Ajuntament i dels grups municipals. En primer lloc, l’Ajuntament demostra en els procediments davant de la GAIP una confusió absoluta respecte de la Llei de transparència, confonent conceptes i obligacions legals entre transparència i dret d’accés més de dos anys i mig després de l’entrada en vigor de la Llei. Per si mateix, aquest fet ja és indignant.

En segon lloc, cal destacar que a hores d’ara l’Ajuntament encara no s’ha coordinat amb els grups municipals perquè ofereixin aquesta informació i, directament, no els ha exigit la informació. Segons la resolució de la GAIP, «no queda acreditat que l’Ajuntament hagi esgotat les vies o instruments de què disposa per proveir-se de la informació, com afirma, ja que, de fet, l’Ajuntament s’ha limitat a traslladar la sol·licitud al Grup i, lluny de requerir-lo a aportar-la i d’advertir-lo de l’obligació de lliurar-la, ha emès notes i informes».

I, en tercer lloc, i això voreja el cinisme, Barcelona en Comú no ha entregat a l’Ajuntament que governa la informació sobre les despeses de les subvencions que rep, però a la vegada, l’Ajuntament afirma, segons consta en la Resolució 243/2018 que «si els grups polítics no han aportat aquesta documentació, aquesta administració no posseeix altres instruments per fer-ho». A qui pretenen enganyar?

Davant d’aquest incompliment de la Llei de transparència per part de l’Ajuntament i de tots els grups municipals, el que tocava era publicar tota la informació com més aviat millor. En lloc d’això, l’Ajuntament ha recorregut les resolucions en nom de tots els grups municipals (excepte la CUP, que ha complert la Resolució i ha donat la informació). Ja veurem quin recorregut tenen aquestes recursos. El que no té sentit és omplir-se la boca de transparència i després amagar-se rere tecnicismes, o directament incomplir la llei per evitar donar una informació tan bàsica.

Fins i tot l’Ajuntament més diligent pot equivocar-se, evidentment. Fins i tot els millors assessors legals poden equivocar-se interpretant una llei, és clar. Però que l’Ajuntament estigui actuant coordinadament amb els grups municipals per oposar-se a les obligacions de transparència en contra d’un organisme independent, i només ofereixi excuses, malentesos o promeses, no és el camí a seguir per millorar la confiança democràtica en les institucions. I encara ho és menys impugnar judicialment les resolucions.

La proposta davant d’aquesta situació és evident: cal coordinar la publicació activa d’aquesta informació al web de l’Ajuntament perquè sigui informació fàcilment accessible, exigir el compliment de les seves obligacions als grups municipals i, sobretot, actuar en la gestió pública amb independència respecte dels interessos partidistes. Només així aconseguirem l’Ajuntament transparent i obert a la ciutadania que tots necessitem i desitgem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s