La fi de la via pactada va arribar fa anys

El President del Parlament, Roger Torrent, afirmava fa un parell de mesos: “hem d’articular una gran confluència a favor del referèndum per passar del referèndum impossible al referèndum inevitable, hem de ser més, però hem d’estar disposats a arribar més lluny”.

Aquestes paraules, aquest pas de l’impossible a l’inevitable, ha anat sumant suports d’altres polítics i s’ha incorporat, sense gaire èxit encara, al vocabulari processista. La idea, se suposa, és que l’Estat acabarà acceptant un referèndum després de 6 anys d’intentar-ho perquè, ara sí, ara serem suficients per aconseguir-ho. Perquè a més, és clar, al Govern del PSOE sí que el podem pressionar fins que vulgui pactar. Així sembla que ho entén també Òmnium amb la seva campanya #somel80 % que ens retorna al dret a decidir com a proclama.

El fet és que aquesta via pactada és impossible. No ja perquè ens estiguin mentint dient que poden arribar a un pacte amb el PSOE segons el qual es produirà el referèndum, que evidentment. Sinó que s’oblida, voluntàriament, que aquesta solució també seria inconstitucional. El Tribunal Constitucional ja ha previngut aquests escenaris i fa anys que diu que fer un referèndum sobre la independència de Catalunya és, amb el marc legal actual, impossible.

Perquè el TC ja va denegar la via pactada que ara torna a sorgir. Quan entre el 2012 i el 2015 el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya van apostar pel dret a decidir com a via per resoldre la voluntat política de la ciutadania catalana, el Tribunal Constitucional ja va tancar diverses portes. En un primer moment va semblar que acceptava l’existència del dret a decidir, però el va reduir al no-res. Per una banda, considera que no es pot preguntar sobre la independència en un referèndum perquè Catalunya no té competència per a pronunciar-se sobre la secessió. De l’altra, i en conseqüència, considera que Catalunya no té dret a l’autodeterminació amb la Constitució actual.

Ambdues coses, per tant, portarien qualsevol referèndum pactat a la inconstitucionalitat i conseqüent nul·litat. I és que per molt que s’arribés a un acord amb el Govern espanyol, el referèndum (la llei, la convocatòria o l’acte en si mateix) podrien ser recorregudes pel Defensor del Poble o per 50 diputats del Congrés o 50 senadors. A més, no seria estrany que alguna Comunitat Autònoma intentés recórrer-ho al considerar afectada la seva autonomia.

Aquesta situació avoca qualsevol opció de fer un referèndum d’aquest estil a una reforma constitucional que el permeti. Una reforma que necessitaria, molt probablement, posar d’acord totes les forces polítiques espanyoles i també necessitaria una voluntat majoritària del poble espanyol en referèndum. Una reforma que suposaria renunciar a l’autodeterminació, cedint la nostra sobirania al poble espanyol, i que, sobretot, regalaria una nova oportunitat històrica a Espanya perquè acabéssim en una situació pitjor. Evidentment, molts juristes, també espanyols, defensaven que era possible fer un referèndum en el marc constitucional espanyol actual, però el Tribunal Constitucional n’ha tancat les portes. És, de totes totes, una via morta.

Tot plegat, d’alguna manera, recorda al que va passar amb l’Estatut del 2006: es va intentar avançar primer amb bona fe política i després es van estirar els marges del sistema constitucional espanyol. I la resposta ens va deixar sense política i sense marges, tenint com a úniques vies la derrota o la desobediència. Estem, si fa no fa, igual.

Per acabar, és important tenir clar que no, no és veritat que Europa hi pugui fer res. No existeix mecanisme legal europeu o internacional segons el qual el Tribunal Constitucional o els grups parlamentaris no estiguessin habilitats per impugnar el referèndum. La sobirania estatal es protegeix amb la llei en contra de la justícia. L’únic marge és la ruptura, per trencar el poder d’unes institucions espanyoles que mai cediran políticament la seva sobirania i sempre sortiran, sigui com sigui, en defensa de la nació única.

En definitiva, fa temps que ja vam passar del referèndum pactat impossible al referèndum pactat inevitablement impossible. L’únic referèndum possible és el d’autodeterminació i ja el vam guanyar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s