Un Tribunal Constitucional que suspèn institucions en contra d’ell mateix

El Tribunal Constitucional ha suspès el Ple del Parlament de dilluns 9 d’octubre arrel de la presentació d’un recurs d’empara per part del PSC. Aquesta suspensió impedeix la celebració del Ple malgrat aquest no s’hagi ni convocat perquè suposadament aquest Ple vulneraria els drets dels diputats al tenir l’objectiu de declarar unilateralment la independència.

Aquest sistema de recurs ja va ser emprat pel PSC, el PP i Cs fa dos anys, quan es va convocar el Ple del Parlament que pretenia aprovar la Declaració de ruptura amb la que es va iniciar la legislatura post-27S. Així mateix, van repetir sistema al recórrer les ponències conjuntes per a tramitar les lleis de desconnexió. I, finalment, també van recórrer, sense el PSC, la reforma del Reglament del Parlament amb la que es pretenia aprovar la Llei del Referèndum i la Llei de Transitorietat.

Però tot i no ser nou aquest mecanisme, és increïble com el Tribunal Constitucional acaba de contradir la seva pròpia jurisprudència sense molestar-se, ni tan sols, a justificar els motius. Quan el PP i Cs van demanar la suspensió dels acords que anaven a permetre el debat de la Declaració de ruptura al 2015 el Tribunal Constitucional s’hi va oposar.

Els motius es poden trobar a les interlocutòries 189/2015 i 190/2015, al seu fonament jurídic tercer en tots dos casos:

“este Tribunal ha destacado, como uno de los fundamentos del sistema democrático, que el Parlamento es la sede natural del debate político y que el eventual resultado del debate parlamentario es cuestión que no debe condicionar anticipadamente la viabilidad misma del debate […] En este caso la petición cautelar trasciende a la función propia del recurso de amparo, promoviendo un control de constitucionalidad sobre una resolución que no se ha adoptado y cuyo contenido último se desconoce. […] Sin desconocer el riesgo de que en el anunciado Pleno del Parlamento catalán se apruebe una resolución acorde con la propuesta tramitada, ello no debe llevar a distorsionar el momento asignado por el Ordenamiento constitucional a cada institución para ejercer sus competencias. En este momento es a la propia Cámara autonómica a la que corresponde velar porque su actuación se desarrolle en el marco de la Constitución.”

Tota aquesta argumentació, aquí retallada, ha estat ignorada, como tota la doctrina democràtica del Tribunal Constitucional últimament, amb una simple afirmació no motivada:

“El Pleno aprecia la urgencia excepcional a que se refiere el art. 56.6 LOTC, toda vez que su ejecución produciría un perjuicio de imposible o muy difícil reparación que haría perder su finalidad al recurso de amparo, se acuerda la suspensión cautelar de las resoluciones impugnadas”

Mai, repeteixo, mai s’havia atrevit el Tribunal Constitucional a jutjar un dany a priori, i menys llançar-li aquest en cara a una institució parlamentària. El règim de mesures cautelars previst pels recursos d’empara, aquest ara famós article 56.6 de la LOTC, s’aplica de forma extraordinària per evitar casos de vulneracions flagrants de drets fonamentals. Aplicar-lo per impedir el debat democràtic és una absoluta aberració.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s