La importància d’un bon sistema de selecció dels jutges

L’objectiu d’aquest article és facilitar l’anàlisi crític de tots els sistemes de selecció de jutges que existeixen per tal d’entendre com segurament ens cal un replantejament de la judicatura des de la seva mateixa base. Replantejament, que per què no, hauria de portar-nos al replantejament del tercer dels poders, el judicial, del qual la gent del carrer en sap molt poc i que malgrat la suposada igualtat d’accés (perquè en teoria tots podem ser-ho), és cosa d’una sola classe de persones: els juristes, fet que ho allunya del poble. Històricament, els altres dos poders es van apropar al poble quan van desaparèixer les monarquies absolutistes (la legislació passava de mans de l’aristocràcia a les dels representants i l’execució passava del Rei a mans d’un govern democràtic), mentre que el poder judicial (malgrat certes experiències) s’ha mantingut allunyat. I si en els darrers anys es parla d’una desafecció política per l’elitització de la mateixa, crec que podem estar d’acord en el fet que mai ha existit l’afecció judicial.

Però pretenc centrar-me en un sol dels aspectes del poder judicial i que certament té a veure amb aquesta falta d’afecte, que és: com es seleccionen els jutges? Hi ha diversos models de selecció? I és que tots tenim clar que un Parlament s’escull directament amb el vot dels ciutadans als representants, i que un Govern es pot escollir directament o indirectament (model presidencialista vs. model parlamentarista, en el qual el Parlament escull el President del Govern). Però i els jutges? Estem deixant, reitero perquè és important, un dels famosos tres poders en unes persones no escollides democràticament. És això bo o dolent? Perquè hi ha estats que sí que els seleccionen democràticament. Quina és la seva experiència?

Primer de tot cal partir de la diferenciació dels tres models bàsics de selecció dels jutges: el burocràtic (cas espanyol, per exemple), el professional (cas del Tribunal Suprem dels EUA, per exemple) i l’electiu (cas de més de 20 estats dels EUA). Explicaré breument tots tres:

  • burocràtic: s’accedeix a la judicatura a partir d’unes oposicions. Per tant, s’hi accedeix com a qualsevol altre càrrec del funcionariat. Es garanteix uns alts coneixements jurídics del jutge, però malgrat que sovint s’hi afegeix una posterior estada a l’Escola Judicial, és complicat assegurar unes bones dots interpretatives, de raonament jurídic i sensibilitat social, i s’és jutge sense cap experiència necessària com a jurista (deixant de banda unes curtes pràctiques poc abans d’acabar l’estada a l’Escola Judicial).
  • professional: es requereix una experiència laboral prèvia (com a advocat mateix) i una edat mínima, assegurant-se així no només el suficient coneixement jurídic sinó també sent comprovable les habilitats que van més enllà del simple aprenentatge memorístic que ja he esmentat abans. Normalment són escollits amb la intervenció de la cambra legislativa i el Govern/President (com en el cas dels jutges del Tribunal Suprem, els quals són proposats pel President però, després d’un llarg procés d’estudi, aprovats pel Senat).
  • electiu: s’acostuma a requerir una experiència mínima laboral als candidats, que són votats pels ciutadans directament. Hi ha el model partidista, en el qual els candidats són obertament recolzats per partits polítics, i el no partidista, que prohibeix el suport dels partits. Té l’objectiu de fomentar l’afecció dels ciutadans cap al poder judicial i de deselitilitzar la judicatura.

Un cop diferenciats, analitzaré primer la legitimació que tenen els jutges en cada model i seguidament quina influència té el model en la representativitat social dels jutges i per tant en el seu color polític.

Quant a la legitimació, tendeix de menor a major respectivament. En el model burocràtic la legitimació ve donada per la llei (voluntat dels representants del poble), que és la que regula el sistema d’accés i a la qual estan subjectes en tot moment els jutges a l’hora de sentenciar. En el model professional, la legitimació és indirecta, doncs els ciutadans escullen els parlamentaris i al President i aquests escullen els jutges (com part dels jutges del Tribunal Constitucional espanyol). En el model electiu, la legitimació és directa, com la del poder legislatiu, al ser escollits pel mateix poble. I per què és important la legitimació? Perquè un poble que no cregui legitimat al jutge que el condemna, no acatarà la sentència.

I en el referent a la influència del model en el color polític dels jutges, cal dir que és un tema àmpliament discutit, doncs al final podria ser corregible en tots els models i a la vegada tots ells poden acabar corromputs. El color polític és important perquè cal garantir en tot moment que els jutges siguin imparcials davant les causes que jutgen. En el model burocràtic la ideologia del candidat no és en cap moment important, ja que se seleccionen de forma anònima a partir de les oposicions. En el model professional, el fet que el Parlament i el Govern participin en la selecció fa que tendeixin a recolzar jutges del seu mateix ideal polític, però això no és necessàriament perjudicial si, com es fa sovint, una Comissió té l’encàrrec d’avaluar els coneixements jurídics dels candidats. En model electiu, si és partidista, s’acostuma a escollir un jutge per la simple afinitat amb un partit, però això és corregible amb la feina d’una Comissió com l’abans explicada i fomentant l’interès en els ciutadans per conèixer les característiques del candidat més enllà del partit. En el model electiu no partidista l’error acostuma a repetir-se doncs els ciutadans desinformats acostumen a votar al jutge en funció de certes característiques ètniques o culturals. Per tant queda clar que al final depèn de la feina que acompanyi al procés a l’hora de fer que els qui seleccionen el jutge (Parlament, Govern i poble) coneguin efectivament les habilitats i coneixements del candidat i vegin més enllà d’una ideologia.

I per què és important quina legitimació i la influència del color polític en la selecció? Pel fet que les dues grans garanties d’un bon sistema judicial són que el jutge sigui: independent (dels altres poders) i imparcial (a l’hora de resoldre un cas, que no es vegi influenciat per qui l’ha escollit). L’equilibri és complicat i requeriria un anàlisi molt més profund, però de tots els models se’n pot derivar un bon i un mal sistema judicial, i és per això que cal certa autocrítica per poder aconseguir que sigui bo.

En el cas espanyol, la gran mancança és la falta d’afecció que ha existit sempre cap al poder judicial per part del poble, que desconeix com funciona aquest i no s’arriba a plantejar la seva importància. Tenim un model burocràtic al qual li queda molt lluny qualsevol legitimitat democràtica directa o indirecta. Ara que al carrer i als Parlaments es comença a discutir sobre com reorganitzar el funcionament del poder legislatiu i del poder executiu, cal sumar-li una crítica al poder judicial conscient de com es poden tenir molt bones idees però aquestes es poden corrompre, per tant, una crítica que ha d’anar molt més enllà del que s’acostuma a discutir: el fet que siguin vitalicis, el fet que en el Tribunal Constitucional participin en la selecció les Corts Generals i el Govern (quan tècnicament el Constitucional no forma part del Poder Judicial i per tant s’està criticant la selecció dels qui no en formen part i no es planteja com s’escullen els altres que sí), l’elitització…

I no hem d’oblidar que més enllà del sistema escollit, el més important és que hi hagi una ciutadania informada que no permeti que el sistema funcioni malament. Els tres sistemes funcionaran, exigint més habilitats que el coneixement memorístic en el burocràtic, responsabilitzant a les eleccions al Parlament i al Govern d’una mala selecció d’un jutge en el professional o escollint al millor candidat en l’electiu si el poble entén per fi la importància de com se seleccionen aquelles persones que ens poden treure la llibertat o el patrimoni.

Espero haver ajudat a demostrar que el tema és important i que cal que tots plegats comencem a informar-nos molt més del més desconegut dels tres poders.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s