Actualitzant idees (i trencant silencis): la justícia restaurativa

Aquest article pretén portar més enllà les idees plantejades en l’article “Adhesió a la crida d’Enric Duran: autogestionem la justícia” del passat mes de març. En aquell, plantejava l’efectiva necessitat d’intentar replantejar la figura o fins i tot existència del poder judicial tal i com el coneixem per tal de millorar l’actual sistema, dintre de la discussió ja iniciada de replantejar el poder legislatiu i iniciar un procés constituent. I no només parlava d’aquesta necessitat, sinó que a partir dels diferents comunicats del febrer de l’Enric Duran des de l’exili, vaig voler prendre (lleugerament) una posició, en aquest cas, la voluntat d’apropar la justícia als ciutadans, fet que permetria que el poder judicial mai fos un mecanisme repressor en mans de l’Estat al no basar-se el judici de l’actuació dels ciutadans en les lleis (moral social escollida pel poder legislatiu) sinó en valors inherents als ciutadans, que serien els mateixos que jutjarien les actuacions il•legals des d’una major comprensió (tot plegat ho deia referint-me a les potencials i actuals contradiccions entre la moral social real i la imposada des del legislador).

Primer de tot, i abans d’entrar pròpiament en l’actualització d’aquestes idees, m’agradaria parlar de la politització del poder judicial a la qual vaig fer referència a l’article abans esmentat. Mantinc la posició segons la qual els jutges són independents i no estan subjectes en les seves decisions a un Consell General del Poder Judicial totalment polititzat. Però és innegable que els jutges tenen una ideologia, no  precisament progressista en la seva majoria. Segons va dir el jutge Santiago Vidal el passat 22 de maig a la presentació de l’Associació de Juristes i Periodistes de Catalunya a la Universitat Pompeu Fabra, aquest fet es deu al sistema d’elecció dels jutges. I és que els anys necessaris per preparar les oposicions, uns anys sense opció de treballar en una altra feina i que necessiten plena dedicació a l’estudi, treuen de la carrera a aquells amb menys recursos, que acostumen a ser aquells amb un ideari més progressista (tot i les excepcions). A més, són més optants que passen les oposicions que places, pel que una bona recomanació d’algun Jutge d’un Tribunal important ajuda a ser escollit entre els altres, perpetuant-se aquesta ideologia conservadora des dels Jutges més antics als més nous. I això no s’ha de quedar en l’anècdota, ja que com vaig explicar, és la interpretació sociològica de les lleis, d’acord amb el context social, la que permet que, per exemple, certs jutges aturin desnonaments tot i una norma legal que en sentit estricte no ho permet. Aquesta possibilitat de veure els jutges com una eina susceptible d’ajudar al canvi iniciat pels ciutadans es veu pràcticament incapaç per l’evident conservadorisme dels jutges, i per tant si el legislador es manté inactiu ens trobem amb pures contradiccions entre les lleis i la societat que regulen, quan potser el mateix Dret preveu en la seva essència que això no passi permetent aquesta interpretació sociològica.

Entrant en matèria, el 15 de maig de 2013 l’Enric Duran va fer públic en la seva pàgina que la proposta que s’havia compromès a aportar a la societat com a contrapartida per l’acció “expropiatòria” del 2008 es tractava d’intentar implantar en la societat catalana una forma alternativa de resoldre els conflictes, la justícia restaurativa, a més de voler aplicar-la en el seu cas com a primer pas. Actualment s’està treballant la proposta per un grup de gent que des del març està intentant conèixer més a fons aquest mètode, aplicar-lo al cas de l’Enric, establint en què beneficiaria a la societat catalana aquest mètode i està donant a conèixer la Justícia Restaurativa a la població (com a exemple, el cicle de xerrades que van organitzar al setembre a Àurea Social). La Justícia Restaurativa es plantejaria com una alternativa que pogués ser escollida pels ciutadans en comptes del sistema judicial actual, i és aplicable a totes les jurisdiccions (civil, penal, laboral i administrativa).

I què és la Justícia Restaurativa? Us animo a consultar diversos llocs web que us poden ajudar a entendre-ho a fons per gent que n’és especialista (per exemple: “¿Qué es la Justicia Restaurativa?” de Virginia Domingo). Breument, en un procés restauratiu participen l’infractor, la víctima i un mediador restauratiu, però també la comunitat entesa com a persones afectades per la conducta, i és això últim el que diferencia el procés restauratiu d’una simple mediació, tot plegat amb l’objectiu no de castigar sinó de retornar la situació al seu estat anterior, és a dir, restaurar la situació a abans de la conducta il•legal. Aquest paper de restauració l’hauria de fer la indemnització econòmica, però el dret de danys (la disciplina que s’encarrega d’estudiar aquestes indemnitzacions) té certes mancances que ell mateix contempla, com el fet que no tot és valorable en diners. Per aquells que vulgueu saber més us encoratjo a buscar informació, però hi ha algunes coses que s’han de destacar:

  • Permet que els individus s’empoderin de l’aplicació de la justícia al fer-los partícips del procediment de resolució, i és que totes les persones que es sentin afectades pel delicte (o agressió) participaran en el procés, inclosa la víctima directa, i també l’infractor. Actualment, s’exclou a la comunitat del procediment, essent suposadament el jutge i el fiscal els representants de la moral de la comunitat.
  • Permet una major comprensió de la conducta de l’infractor, i facilita el perdó, és a dir, la restauració completa de la situació anterior a la conducta il•legal. És perfectament observable que en el sistema judicial actual només es busca el càstig i una indemnització econòmica, no el perdó, mentre que la conducta il•legal també afecta emocionalment. Està estudiat com en molts casos les víctimes no es senten realment indemnitzades per la impersonalitat del procés actual.
  • El procés restauratiu, a partir d’aquesta comprensió, no persegueix el càstig, la presó, que està comprovat que malgrat que la seva teòrica funció de reinserció està prevista i condicionada per a ésser concebuda i entesa com a un càstig. En aquest cas, en el procés restauratiu es busca que en el cas d’haver-hi pena, una amb la qual la comunitat es sentís restaurada, aquesta sigui alternativa a la presó en tots els casos possibles (casos obvis són els de malalties mentals o drogoaddiccions, que tot i que es preveuen actualment no s’apliquen en la majoria necessària).
  • Per tant, el procés restauratiu persegueix reinserir en la societat tant a l’infractor com a les víctimes. És a dir, entén que una conducta il•legal, entenent que la llei és la moral acceptada per tots, mereix que es repari també a la mateixa societat, paper que ara es reserva a la pena de presó, ja que la societat pot estar “segura” amb la persona que no accepta la moral social a la presó.

Però el que cal veure és que en el cas que la llei no sigui realment la moral social o potser no tingui prevista una resposta per les circumstàncies concretes del cas, la comunitat que participa en el procediment pot crear una nova moral per tal de sentir-se reparada i això permetria una justícia més real. I a més, en el cas dels desobedients civils i penals, els objectors de consciència a normes concretes o al sistema, que ara potser cometen actes il·legals però que en el futur poden no ser considerats així, serien jutjats per una comunitat que pot creure que la seva conducta realment no ha generat cap mal i per tant no es tracte d’un delicte, i no per un jutge que no té, com he dit abans, gaire marge de maniobra o bé no tindrà cap interès en aplicar la moral de la societat i no la moral antiquada o polititzada de la llei.

Cal dir que la meva voluntat segueix sent contribuir a generar un debat que considero necessari, i que és per això que encoratjo a qualsevol politòleg criminalista a debatre sobre la perillositat de deixar que les emocions de les persones i no l’objectivitat d’una norma legal sigui la que jutgi. En aquest punt cal dir que sóc totalment conscient de com d’interioritzada està la Llei del Talió (frase “ojo por ojo, diente por diente), en el sentit de reaccionar a un mal que ens causin amb una voluntat de venjança. Però l’evolució de la societat en el referent a això crec que ens porta cap a una major comprensió de les persones i precisament des de la societat més analítica i crítica va sorgir la teoria penal de la prevenció especial segons la qual l’important si es comet un delicte no és castigar-lo, sinó prevenir futures comissions educant als ciutadans que el cometin, doncs al final això es tradueix en una educació per tota la societat. Per tant, els ciutadans crítics, els que no veuen amb bons ulls l’enduriment de certes penes que no persegueixen altra cosa que deixar clar als potencials delinqüents “qui mana”, permetrien que la justícia restaurativa funcionés, doncs cal recordar que no es tracte de veure com les víctimes decideixen el càstig, sinó de com tots els afectats i els mateixos agressors intenten entendre què, com i per què, i amb la voluntat de restaurar l’anterior situació, no de castigar.

Queda per veure en què es tradueix la proposta de l’Enric Duran i el grup de treball, però cada cop tinc més clar que la justícia restaurativa seria una alternativa al sistema judicial actual que hom hauria de poder escollir doncs, com en tot, empoderar-nos de tot el que ens afecta ens permetrà tenir una societat més activa, i per tant, més crítica. I com més crítica sigui, més fàcil serà anar encara, un pas més enllà.

Advertisements

2 comments

  1. zaszas

    A ver que te parece la nueva web Guillem; poc a poc, huelga decir que toda la ayuda es poca. “Tenemos que empoderarnos y ser capaces de resolver entre nosotros los conflictos que, indudablemente, surgirán de la convivencia entre personas, aún perturbadas por la falta de confianza y por el miedo.”- Enric Duran
    Merçi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s